Aquests són els llocs on s’acostumen a dur a terme els concerts del Festival “Tiana Antica”
Aquí teniu unes breus explicacions sobre la història de cadascun dels indrets així com les indicacions per arribar-hi.
La Pedrera de Can Reon (antic Can Fàbregas)
Can Fàbregas de Dalt és una masia que forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. El primer document històric trobat data de l’any 1245, que relaciona la Masia amb Bernat de Fabrica, pagès de Tiana. Des d’aquesta data i fins al segle XVIII, el cognom de Fabrica (Fàbregues o Fàbregas) s’ha associat a la masia.
L’any 1442, Llorenç Fàbregues, pagès de Tiana, va adquirir la Masia. Va romandre a la mateixa família durant sis segles. Abans s’havia anomenat Can Garner i també Can Barceló.
Can Fàbregues de Dalt va ser una de les finques agrícoles importants de Tiana. Durant aquesta època l’activitat agrícola es va centrar en el conreu de la vinya, l’elaboració de vi i els horts. A partir del s. XIX es van aprofitar els recursos naturals de la finca, l’obertura i l’explotació de dues mines, una pedrera de pedra per a la construcció i una font d’aigua natural, que es va canalitzar cap al poble de Tiana.
La finca havia arribat al segle XXI en un estat d’abandó general considerable.
L’any 2020, Leon i Renny Ramakers van adquirir Can Fàbregas. La finca vinícola ha passat a anomenar-se CAN REON.
CAN REON és el nou nom per a aquest indret ple d’història.
«REON» representa la novetat: les dues primeres i les dues últimes lletres dels noms dels nous propietaris Renny i Leon Ramakers. Juntes, són la manifestació del seu compromís personal i a llarg termini per revitalitzar aquesta masia de més de 777 anys, la vinya i les seves terres.
La primera vegada que en Leon i la Renny van veure l’antiga pedrera, es van imaginar un auditori natural, i es van adonar que el futur de CAN REON havia d’anar lligat a l’art i la música. Des d’aquell moment, han convertit la pedrera abandonada en un espai d’esdeveniments únic i versàtil enmig del bosc. Una simbiosi perfecta entre art i natura.
Com arribar-hi:
Espai Can Riera
Espai Can Riera és al centre del poble, molt a prop de la Casa de la Vila. L’edifici, que segons diu la façana data del 1760, va passar a ser de l’Ajuntament l’octubre del 2011.
És una casa de dues plantes i cadascuna té una superfície de 100 m². L’historiador local Josep Maria Toffoli explica que a la finca hi havia hagut el conegut com a Cafè de Baix, que es va obrir l’any 1850 i va funcionar fins a la Guerra Civil.
Marta Membrives – El Punt Avui.
Com arribar-hi:
Ermita Mare de Déu de l’Alegria
L’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria , a tocar del cementiri, fou l’antiga església parroquial de Sant Cebrià de Tiana fins l’any 1927, any que la funció de parroquial es traslladà a la nova església construïda al centre de la població i moment des del qual l’antiga parròquia passà a ser coneguda com l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria, advocació que prengué un antic altar lateral a finals del segle XVI. El lloc de Tiana apareix ja documentat l’any 989, però l’església de Sant Cebrià no ho fa fins el 1018.
La construcció original , doncs, fou un edifici de tipus romànic , probablement construïda sobre les restes d’una vil·la romana .
El 1104, el bisbe Berenguer de Barcelona consagrà un nou temple dedicat a Sant Cebrià. L’edifici amb el temps sofrí nombroses remodelacions. L’edifici actual, un edifici gòtic tardà o renaixentista , fou bastit al segle XVI i ampliat i reformat el segle XVIII, tal i com consta a la data de 1729 inscrita a la façana. L’edificació actual és una església d’una sola nau i absis poligonal amb campanar de torre quadrada, amb coberta piramidal a quatre vessants. Les pintures murals que ornamenten l’interior del temple són obra d’Ignasi Serra Goday . Tots els dilluns de Pasqua de Resurrecció es celebra l’Aplec de l’Alegria moment en el qual es canten els Goigs de la Mare de Déu de l’Alegria.
Com arribar-hi:
Masia Can Roca
La Masia de Can Roca data del s. XVI és de planta quadrada amb teulada a quatre vessants. És un edifici amb aspecte de fortalesa, que formava part de la hisenda de la Ciutadella.
Conserva una finestra gòtica que té uns rostres esculpits als brancals.
En l’actualitat és un restaurant amb una oferta gastronòmica enfocada a la cuina tradicional de primera qualitat, on es pot gaudir d’un ambient familiar.
Com arribar-hi:
Masia Can Parxet
Parxet va néixer el 1920 a Tiana, quan la família Suñol va posar en marxa l’elaboració del méthode champanoise al Mas Parxet, on ja elaboraven vins des del segle XVIII. L’any 2012 el gruix principal de la seva producció es va traslladar a Avinyonet del Penedès. Un dels símbols de Tiana marxava deixant les arrels al poble. Però el celler no ha quedat buit.
Encara hi ha les oficines i una petita part de la producció. La més valuosa. La de gama alta. El cava Titiana, que va crear Parxet en homenatge al poble, continua fent la criança a l’antic celler. També hi ha l’edició Aniversari que es va començar a fer en motiu dels 80 anys de les caves, a més de les edicions especials.
Com arribar-hi:
Sala Albéniz
La Sala Albéniz es un teatre modernista, dissenyat per l’arquitecte Ramon Mª Riudor Capella. Fou inaugurada l’any 1911 i fins a l’any 1978 va ser propietat del Casino de Tiana entitat que en va impulsar la construcció. El nom del teatre és un homenatge a la memòria d’Isaac Albéniz amb motiu de les seves estades al poble, on, d’altra banda, havia nascut el séu fill Alfons. L’any 1978, l’Ajuntament de Tiana va comprar el teatre convertint-lo en el casal del poble. Nou anys després, el 1987, començaren les obres de rehabilitació, donat el gran nombre d’activitats i representacions teatrals que s’hi feien. El 18 de setembre del 1988 s’inaugurava el teatre. La Sala Albéniz es mostrava totalment renovada.
Actualment, la Sala Albéniz és l’escenari per excel·lència de les activitats al poble. El teatre és el lloc d’assaig de nombroses entitats i l’indret del poble on es desenvolupen la majoria d’activitats i actes culturals i socials. Entre els anys 2009 i 2010 s’ha portat a terme la darrera reforma, on destaca la col·laboració d’Àlvar Suñol en la pintura actual.
Com arribar-hi:
